Arxiu històric. Patrimoni Documental  
Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic
Obra de Ricard Bofill i Levi (1973-1975), està situat en els terrenys de l’antiga fàbrica de Ciments Sanson, avui desapareguda.

L’edifici representà un impacte enorme en l’entorn per les grans dimensions que posseeix i la desmesurada potència de la seva volumètrica d’immens cristall mineral. L’alçària depassa els 40 m. Conté un total de quinze plantes. El projecte, monumentalista, barroc i experimental suggereix una gran “colmena” humana”; depassa, però, la uniformitat vulgar de tantes construccions massives i caldria entendre’l dins d’un projecte global més ampli a escala urbana que ocupava la pràctica totalitat dels terrenys de la fàbrica Sanson. Tanmateix el Walden-7 es comprèn millor a escala formal si s’enquadra dins la trilogia que forma amb la gran xemeneia de formigó i amb el Taller d’Arquitectura.
El Walden es compon de cèl·lules agrupables de 30m2; hi ha setanta estudis d’una cèl·lula, vint-i-tres estudis més vint-i-set apartaments de dues cèl·lules i cent setanta-quatre apartaments de tres cèl·lules i setanta-quatre, aquest dos darrers grups dissenyats en dúplex.

“ Quan el 1917 es constituïa "La Auxiliar de la Construcción, S.A.", fàbrica de ciment que a partir de 1920 es va conèixer, ja per sempre, com "la Sanson", ningú podia imaginar que prop de seixanta anys després comencés un somni anomenat WALDEN-7.

La història és, òbviament, densa, plena d'incidències, anècdotes i curiositats però el cert és que al 1972, idea i obra del Taller d'Arquitectura, s'iniciava la construcció de l'edifici. Potser un dels més controvertits però, sense dubte, un dels més estimats i admirats. El Taller d'Arquitectura format per un grup de persones que van anar més enllà del simple fet d'elaborar plànols. Sociologia, psicologia, urbanisme, arquitectura, art i paraula…
tots aquests elements van donar forma al Walden. En un espai en el que no volem primar els personalismes seria injust no anomenar els qui feren possible que avui hi estiguem vivint: Anna Bofill, Ricard Bofill, Salvador Clotas, Ramon Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.
Malgrat que pugui doldre, a partir de 1977, degut a defectes de construcció, el somni sembla enfonsar-se. L'edifici "plora" amb les seves rajoles la seva confrontació amb el món de les realitats i comença la llarga travessia del desert i la frustració de les idees coincidint amb un fort canvi social tant a Catalunya com a Espanya. No és fins al 1986 en què el Walden-7, per acord entre veïns i Administracions, s'allunya de l'enderrocament físic i també, per què no, moral. Al 1993 comença, definitivament, la seva rehabilitació.
I ara som aquí, per les coses bones i les dolentes, aixecant la utopia convivint amb les realitats, navegant en temps de tecnologia sofisticada amb el llegat d'una idea. Voldríem fer certes les paraules del, per nosaltres, especialment estimat José Agustín Goytisolo: "Igual que en cueva o castillo mágico todo iba a cambiar en aquel sitio todo iba a cambiar porque en el sueño las cosas imposibles ocurren facilmente". (Walden, 1977)”
Dimarts 10 a 14 i 17 a 21 (Matí i tarda) Dijous 15 a 21 (Tarda) Can Ginestar c. Carles Mercader, 17 08960 Sant Just Desvern