presentació del mercat
història del mercat
un passeig pel mercat
les parades del mercat
contacta amb el mercat
 

click per ampliar click per ampliar

click per ampliar click per ampliar

click per ampliar click per ampliar

click per ampliar click per ampliar

click per ampliar click per ampliar

Pàgines 1 | 2




A Sant Just Desvern, a l’esplanada formada per la confluència dels carrers Badó, Anselm Clavé i l’actual Campreciós va funcionar el mercat de parades amb productes agraris que els pagesos i pageses del municipi posaven a la venda diàriament. Per millorar, les condicions de venda i salubritat, l’Ajuntament va decidir encarregar un edifici que acollís les parades. L’inici de la construcció va tenir lloc l’any 1922, d’acord amb un projecte de Marcel·lià Coquillat i Llofriu, arquitecte municipal.

El 23 de juliol es van establir les normes i el 1r reglament pel qual es regiria l’adjudicació de parades i l’administració del mercat. El primer mosso del mercat fou Josep Bofill, conegut popularment com l’avi Xacó.

L’any 1924 eren ja venedors al mercat: Montserrat Català (carn), Lola Cadena (porc), Enriqueta Gelabert i Navinés (gallina), Vicenta Vives (carn), Joan Ripoll i Gelabert (carn), Antonet Pagès (gallina), Laieta Font i Navinés (verdura), Eulàlia Pagès (gallina), Ventura Ripoll (carn), Carmeta Gelabert i Navines (bacallà), Rafaleta Orriols (gallina), Francesca Ripoll (carn), Josep M. Domènech (carn)i la Irene d’Esplugues venia peix al portal fins a les 12 del matí.

Unes obres al solar del costat del Mercat, on hi havia hagut els antics dipòsits d’aigua del Marquès de Monistrol, van deixar descalçada una paret. Per aquest motiu el 14 de març de 1968 l’Ajuntament ordenà el desallotjament del mercat per perill d’enderroc, arran de l’informe redactat per l’arquitecte municipal Francesc Rom. Algunes parades van optar per vendre els seus productes al carrer Bonavista. Es va actuar amb celeritat i al cap d’uns dies el Mercat va tornar a obrir les seves portes. Aquells anys es planeja de construir vuit habitatges damunt del Mercat, destinats a empleats municipals de sous baixos, però el projecte va ser desautoritzat per les autoritats urbanístiques supralocals.

L’any 1972 l’Ajuntament ingressava 12.000 pessetes mensuals pagades pels titulars de les parades. Per 3 m2 d’ocupació es pagaven 225 pessetes, la parada més gran no arribava als 12 m2.

L’any 1975 s’inicia amb la cessió i compra de 27.151 pams de terreny a las Hermanas Dominicas, a Miguel Marin, i a Dolors Recasens l’obertura d’un vial per la part posterior del Mercat, per resoldre la congestió de trànsit. Alhora que unes obres de prolongació de la part posterior de l’edifici del Mercat permetien connectar-lo amb el carrer que llavors s’anomenava Almirante Carrero Blanco (avui C. del Mercat). D’aquesta manera tot el moviment de mercaderies, que fins llavors s’efectuava per davant, va passar a efectuar-se per la part posterior a partir de principis de 1976.

El 1983 alguns dels preus dels aliments en venda al Mercat eren els següents: 1 litre d’oli valia de 208 a 220 pessetes; 1 quilo de pollastre costava entre 160 i 170 pessetes (+/- 1 €); i 1 quilo de lluç es venia en funció de l’oferta de 550 a 800 pessetes. L’Ajuntament, encapçalat per Lluís Segura i Romero, emprengué diverses mesures per potenciar un Mercat que anava quedant obsolet. L’any 1986 el carrer Mercat es perllongà fins enllaçar amb el carrer Creu i Raval, la millora viària afavoria l’accés amb vehicles privats o de transport de queviures que volien arribar al Mercat. Al mes de desembre de 1988 va finalitzar una restauració integral de l’edifici. A l’interior es va passar d’una construcció d’una sola planta, a la qual s’accedia després de pujar una llarga escala, a un recinte de dues plantes amb parades a dalt i baix, al qual s'entrava a peu pla des del c. Bonavista o des del c. del Mercat, on també van situar-se botigues a l’espai compres entre el carrer i l’edifici del Mercat. En aquesta línia l’any següent (1989) s’inaugurà un aparcament sota dels nous jardins del parc del Mil·lenari amb capacitat per a 80 vehicles, que vol millorar l’accés amb vehicle al Mercat i alhora proporcionar una plaça per als cotxes del veïnat durant el vespre.

El 8 de març de 2003 es va inaugurar la darrera renovació, a partir d’aquest moment el Mercat comptarà amb 21 parades -ara- ubicades a la planta baixa, un supermercat al primer pis i noves places d’estacionament a l’aparcament del Mil·lenari. L’equipament comercial es dotà també d’aire condicionat, i d’una millor il·luminació El dia de la inauguració es digué que la gran virtut del Mercat Municipal era:
"ser un punt de trobada ciutadana, de convivència i de servei que ofereix a tots els seus clients
un tracte personalitzat i els millors productes."